T'estimo sense saber com, ni quan, ni des d'on. T'estimo, directament sense problemes, ni orgull, Així t'estimo, perquè no sé estimar d'una altra manera sinó així, d'aquesta manera, en que no sóc ni tampoc tu ets. Tan a prop que la teva mà sobre el meu pit és meva. Tan a prop que es tanquen els teus ulls amb el meu somni. -Pablo Neruda-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada