T'estimo amb bogeria, si...

Sóc parc en paraules, ho sé, sovint silent i de vegades absent, més sóc així  i no puc fer-hi res però per una vegada  amor, deixa'm dir-te com  t'estimo amb totes aquelles paraules bordes que tan sovint tu desitges  i a mi em desborden.

T'estimo amb bogeria, si perquè abans d'estimar-te jo no era res i  ara amb tu no necessito conjugar cap temps tu ets el passat,  futur i present de tots els meus verbs. l'única veritat entre totes les meves mentides l'únic cert en aquest mon incert.

T'estimo amb bogeria, si perquè tanques portes, obres finestres trenques cadenes , allunyes ombres perquè comparteixes totes les meves històries i  acceptes totes les meves tempestes i tot i així, sempre respectes amb un somriure tots els meus desoris i els meus desordres. -Edithsme-